Carles Duarte em va sorprendre escrivint aquest meravellós article publicat al Diari de Girona el 25/10/2015. Moltíssimes gràcies!
“Mirna Vilasís té una veu d’una bellesa delicada i subtil, esplèndida de matisos i textures, però mai, fins i tot quan adquireix la transparència del cristall, no esdevé ni freda ni distant. I la calidesa commoguda i corprenedora de l’art de Mirna Vilasís assoleix al seu darrer disc, Espero meravelles, una expressió culminant per la presència arreu del món lluminós de Montserrat Abelló, un dels cims més alts de la nostra poesia, que va emmudir l’any 2014, quan en tenia 96.”