Quina sorpresa!!! L’equipàs del Tria 33 han fet un clip amb la cançó “Un home està cavant”, sencera, que Xavi Múrcia va cantar pel reportatge que van emetre dilluns. Un altre regal meravellós! Moltes gràcies TV3!

Joan Vinyoli en la veu de Xavi Múrcia
Begur ens acull amb la presència dels versos de Vinyoli. Ens acompanyen el cantautor Xavi Múrcia, que ha presentat “A través de Vinyoli”, unes magnífiques versions musicades de Vinyoli, el poeta Jordi Llavina, comissari de l’Any Vinyoli, i l’escriptor begurenc Miquel Martín.

(del minut 00 al 12:34)

Joan Vinyoli versus Xavi Múrcia. Aquest 2014 ha estat l’any del poeta. El músic Xavi Múrcia també li ha fet un homenatge amb el disc A través de Vinyoli, on posa melodia i veu als veu als versos del poeta. Xavi Múrcia és un enamorat de la música i la poesia. En el seu últim disc A través de Vinyoli posa melodia i veu al poeta amb qui sent un vincle des de fa temps.

“Mirna i Xavi Múrcia són parella sentimental i artística des de fa més de 25 anys. Ara presenten al festival Barnasants els seus últims treballs, dos projectes independents però molt vinculats a la poesia. Mirna canta els versos de Montserrat Abelló i Xavi Múrcia ha posat música als versos de Joan Vinyoli.” Tria 33

Moltes gràcies a TV3, al Tria 33, per regalar-nos aquest reportatge, fet per un equip de grans professionals i millors persones. Va ser un plaer tenir-los tot un dia a casa. Van gravar hores i hores d’entrevista, de música, en un ambient acollidor i de molta complicitat.

Xavi Múrcia omple l’escenari i comunica amb una soltesa més que evident el que vol comunicar, en aquest cas, una interessantíssima interacció amb la poesia de Vinyoli. Ell hi aporta un saber fer musical sense complexes, agafant el què més li convé de qui més li convé – Hendrix, Leonard Cohen, Brassens, per posar uns exemples – electricitat, tecnologia, artesania i força, molta força, per cantar la poesia de Vinyoli, sense complexes també, donant per entès que està fent arribar al públic una cosa que per a ell té un interès real. Xavi Múrcia no falseja ni fa retòrica ni amb la veu, el to, ni amb la música. Amb tots aquests ingredients no busca imitar ningú sinó resultats. Bons resultats. Els aconsegueix. L’espectacle concert de Xavi Múrcia, ‘A través de Vinyoli’ flueix, transmet abundància. No cansa perquè ell no es cansa, arriba per que a ell li arriba i sap com fer-lo arribar. Escoltant-lo tens aquesta sensació tan bona que creen els artistes que donen la impressió de no esforçar-se malgrat les moltes hores de feina que hi ha darrera el seu treball. Es pot parlar d’energia? Evidentment, què no és energia? Mentre en Xavi Murcia cantava-interpretava Vinyoli, no vaig poder evitar recordar una nit, quan jo era encara molt adolescent, intentat convèncer el meu pare perquè escoltés un fragment de l’Electric Ladyland. Li va agradar. Si arriba a saber que uns quants anys més tard, bastants, en Xavi Múrcia i els seus dos col·legues, Albert Vila i Xarli Oliver, cocktelejarien part de la seva atmosfera per convertir-la en una espectacular rampa de llançament d’alguns dels seus poemes, li hauria encantat. N’estic segur.

“Surto enfervorit del cicle Rapsodes al Born. Però em cal una mica de distància per poder valorar, per apreuar, el que acabo de veure i de sentir. Miro de refredar el goig, de trobar paraules convincents per a això que hem tingut la sort de presenciar fa una estona de no res, l’espectacle musical A través de Vinyoli. Xavi Múrcia ha fet una feina excepcional, delicada i vigorosa al mateix temps, acompanyat de l’Albert Vila (baix i banjo) i d’en Xarli Oliver (bateria, percussions i guitarró). El desplegament d’estils musicals és antològic, talment com si el compositor no volgués deixar res per verd i es proposés d’acontentar tothom, tota mena de públic: cançó d’autor, rock, blues, filagarses de soul, vores de jazz, i fins cançó de taverna o de cabaret… La guitarra enèrgica a la Hendrix, el crit ferit a la manera de Frank Zappa, una manera de reconvertir la cançó en un producte més pop, la lletania a la Cohen o fins i tot una manera de cantar pròxima al xiuxiueig, com el Joao Gilberto sol, veu i guitarra, fan de l’hora escassa d’espectacle un temps intens de plaer.”

Sopar calent, dona, llit. Coses senzilles en aparença. Això és Vinyoli. Això és Xavi Múrcia. Ara ajunteu-los, i veureu què passa.
De tant en tant, només molt de tant en tant, passa que algú que ha escrit uns versos extraordinaris, envejats i admirats pels més grans poetes, ensopega amb un altre algú que els cedeix una música i una veu que hauríeu dit destinades des del primer dia a cantar aquells versos únics. I quan això passa la fusió d’aquells versos amb aquella música i aquella veu dóna com a resultat un cant davant el qual els qui tenen la sort de gaudir-ne poden experimentar què sentia Ulisses, lligat al pal, en escoltar les sirenesQuan arribes a pensar que Vinyoli devia haver escrit aquells versos perquè algú els cantés com ho fa Xavi Múrcia, per força aquest artista descomunal ha hagut de fer una bona feina. Ho vaig constatar després d’assistir a la preestrena de l’espectacle.
En primer lloc, entens que hi ha al darrere de tot una molt bona lectura de la poesia vinyoliana, una capacitat enorme d’entrar en el discurs del poeta, d’amarar-s’hi, de comprendre’l. M’arriscaria a dir més: de compartir-lo fins i tot.
D’aquesta immersió en surt una interpretació doblement exquisida, ja que l’exquisidesa ateny les dues accepcions del terme: la manera com el Xavi lector interpreta els versos i la manera com el Xavi músic interpreta les cançons que ell mateix ha compost
Xavi Múrcia, acompanyat per Albert Vila (baix i banjo) i Xali Oliver (bateria, percussions i guitarró), esdevé un mèdium que ens acosta la poesia de Vinyoli per mitjà d’una selecció molt personal.
Però, en certa manera, parlar d’aquest espectacle és trair-lo. Després d’assistir-hi sols el silenci pot emplenar el buit que et deixa la música quan cessa. El silenci que et permet pair el que has vist, el que has escoltat. El que has viscut per recordar-ho molt de temps.

Vinyoli musicat per Xavi Múrcia “crema tot en cant”. A través de Vinyoli em sembla una lectura transformada i transformadora de la poesia de Vinyoli.
La tria no és gens òbvia. Hi ha una selecció dels poemes que configuren una imatge del món creatiu del poeta, del mateix procés de creació. I la música vesteix les paraules, les omple, les projecta cap a una dimensió de sentit en què la paraula esdevé no pas creadora de silencis, que diria Vinyoli, sinó porta d’accés a un univers poètic d’una potència extraordinària.

Fa molts anys que Xavi Múrcia es dedica a la música. No, no s’hi dedica: s’hi entrega. S’hi entrega en cos i ànima, sense moderació -bon vinyolià com és-, com a compositor, com a intèrpret, com a cantant… Xavi Múrcia és un mestre de fer cançons: de la composició i de la interpretació. I a aquest mestratge hi ha arribat després d’una trajectòria que ja és llarga i en la qual ha esmerçat, com fan els grans mestres, dosis ingents de talent, de treball i d’apassionament.
Avui domina l’ofici amb una brillantor inexhaurible. A través de Vinyoli, el seu últim espectacle, n’és una mostra perfecta. A partir d’una lectura atenta de l’obra vinyoliana -que mostra fins a quin punt en Xavi és també un bon lector_, ha compost unes cançons que casen com un guant amb les textos: la música ressegueix el sentit de cada poema, s’hi barreja per fer-ne una obra nova en què el text sempre queda en primer pla -la generositat dels mestres. I, quan cal, en Xavi subratlla el vers just, repeteix una estrofa, modula la veu buscant un to més greu. I ho fa tot amb la finor, i potser la timidesa, que només és a l’abast dels grans.
Tímid, modest, gran. Potser alguns l’han descobert ara -coses d’aquest país-; altres fa temps que el segueixen. Però avui Xavi Múrcia és un músic imprescindible. I d’imprescindibles n’hi ha ben pocs.

“Xavi Múrcia: “Vinyoli és l’essència”.

El músic vallesà és finalista del Premi Miquel Martí i Pol 2015 per l’adaptació de “Cap a les deus.

“El poema “Cap a les deus” de Joan Vinyoli, musicat pel músic vallesà Xavi Múrcia, ha estat seleccionat com a finalista de la vuitena edició del Premi Miquel Martí i Pol, juntament amb quatre altres adaptacions poètiques presentades per Bertomeu, Bikimel, Borja Penalba i Ismael Clark. La cançó s’inclou en un àlbum dedicat íntegrament a l’antologia vinyoliana, titulat A través de Vinyoli (Discos a Mà, 2014), on el cantant fusiona la poesia i música moderna.”

llegir la notícia a Enderrock

“Som al bar Tothora de Begur on Joan Vinyoli escrivia els seus versos i on avui entrevistem Xavi Múrcia, en motiu del seu esplèndid A través de Vinyoli“.

(del minut 4:00 al 5:52)

Tinc amb mi i he escoltat senceret més d’un cop el teu personalíssim “A través de Vinyoli”. Felicitats, has fet realment una feina excel.lent, impecable i d’una enorme sensibilitat i qualitat. Enhorabona i tot l’èxit del món.
T’ho mereixes (i Vinyoli també).

“El CD A través de Vinyoli, de Xavi Múrcia, el cap de setmana que ve amb l’ARA. El músic de Sabadell canta tretze poemes de Joan Vinyoli.”

“A través de Vinyoli” és fruit de moltes circumstàncies: la celebració del Centenari de Joan Vinyoli, però també l’amor incondicional de Múrcia cap a l’obra del poeta. Un amor que ve de lluny, de tota una vida interioritzant-ne la paraula, i que sobre el paper s’ha traduït en tretze adaptacions sinceres i honestes dels seus versos. Tretze lectures efectuades des del rigor i el respecte als textos originals, però amb vocació contemporània i renovadora. Tretze peces que fonen els versos vinyolians amb les notes orgàniques d’un músic polivalent com pocs.Seg

Aquest és un fragment de “Cançó blava”, tema que obre el disc “A través de Vinyoli” de Xavi Múrcia, autoeditat l’any 2014, tema amb el qual va obrir també el concert de dissabte al capvespre a l’Alfolí.Després d’una picada d’ullet a l’Escala interpretant una havanera a mode d’introducció del concert, Múrcia encarava d’una tirada, sense pauses, el treball sobre el poeta Vinyoli, amb moments de gran emotivitat. Després va convidar a pujar a l’escenari el poeta Roger Vilà, amb qui van protagonitzar un altre moment destacat del concert. El poeta recitava poemes seus i Xavi Múrcia el replicava cantant-los. Un dels moments més emotius va ser quan, al final de la tanda de bisos, Xavi Múrcia va interpretar una cançó inèdita, composta fa deu mesos, dedicada al conseller de cultura Lluís Puig, cançó titulada “Presoner del somni”.