La Cobleta de la Selva
Cançons d’aquell temps
Cançó de collir olives
La presó de Lleida
La dama d’Aragó
El testament d’Amèlia
Daldarita
Mariagneta
Sona, viola, sona
A la plaça fan un ball
Cançó del lladre
Cançó de moldre
Cançó de bressol (No, ni, no)
Totes aquestes cançons són tradicionals catalanes.
Mirna Vilasís (veu, salteri i acordió diatònic)
Xavi Múrcia (veu, guitarra, mandola, viola de roda i pandero)
Manel Vega (contrabaix)
Amb la col.laboració d’Ernest Martínez (ghàtam, tamborí, pandero, cuica, sonalles metàl.liques i caixa)
L’enregistrament s’ha efectuat a l’ermita de Sant Miquel de Cladells (la Selva) la segona setmana de juny del 1998 amb el tècnic de so Kei Macias.
La mescla i la masterització s’han realitzat a Toni París, estudi de gravació amb els tècnics de so Kei Macias i Toni París.
La producció musical, les adaptacions i els arranjaments són de La Cobleta de la Selva.
Ens han assessorat lingüísticament Carles Múrcia i Xevi Planas.
El disseny de la portada és de Martí Saiz a partir d’una idea de Raül Vilasís i de Berta Vidal.
La fotografia és de Romà Salvador.
Cançons d’aquell temps és un concert basat en la cançó tradicional catalana.
La Cobleta de la Selva cerca la visceralitat i la passió del cant popular català. El programa inclou el romanço (La Dama d’Aragó i El testament d’Amèlia), cançó de treball (La vida del tafoner i la Cançó de collir olives), cançó festiva (La Ballarusca i Les corrandes), ball cantat (La jota des Mercadal i L’hereu Riera), la cançó de bressol (No,ni,no i Vou veri veta), etc.
Fugint de l’artificiositat, el grup fa un tractament auster i enèrgic dels diferents gèneres de la música i la poesia del llegat català. Tot plegat amb la finalitat d’extraure’n allò que més els interessa: la seva força, la seva bellesa i, per sobre de tot, la seva capacitat de comunicar.
La Cobleta de la Selva neix el novembre de 1995 a Santa Coloma de Farners (la Selva). L’objectiu del grup és clar des del primer moment: elaborar un programa de cançó tradicional on prevaleix el text de la cançó i l’austeritat en la instrumentació.
Davant la bona acollida per part del públic de la primera cita, el grup comença a concretar la proposta i escampar-la pels circuits de música tradicional, música antiga i també espais destinats al que es coneix com a “noves músiques” i “músiques del món”.
Des de la seva fundació ha realitzat més de dues centes actuacions en diversos escenaris com: teatres, auditoris, centres cívics, esglésies i ermites.