Electrocançó

Per conéixer els límits, no hi ha més remei que arribar-se a la frontera i treure el cap per la finestra. Això faig amb aquest treball. Després de voltar durant anys per la cançó i la música tradicional, ara, xino xano, me’n vaig fins als meus orígens elèctrics per tornar a fer el que tant m’agrada: cantar cançons. Aquesta vegada, però, no m’acompanyo de violes de roda o mandoles, sinó d’un trio excepcional de baix, bateria i guitarra elèctrica per fer, precissament, això: electrocançons. No he pretés renovar, innovar ni fussionar res de res. Només em calia satisfer una necessitat.

Estic molt agraït als companys d’aventura: en Lluís, l’Albert,en Xarli, en Marcel i en Kei per la seva bona feina.
Gràcies a la Mirna, a en Casellas, a en Belda i a l’Albert Pla que hi col·laboren.
Gràcies a en Roger Vilà per la correcció lingüística.
I gràcies a tots i cadascun dels meus.