A contrapeu

Fer cançons és la recerca de la pedra filosofal. Un tros de plom es pot convertir en or. Amb molta paciència, com qui caça bolets, recollir ara una paraula, ara una altra, ara una melodia, ara un acord, fins que tot plegat pren vida i se t’escapa de les mans. Quan les cançons s’emancipen, te les mires sorprès. De vegades amb orgull, de vegades amb dubtes… Tot sovint sense entendre-les completament. Per mi fer cançons és treure’s pedres de l’ànima (filosofals o no) i empedrar el camí que em porta on sóc. Ni que sigui a contrapeu.